El Sistema Nerviós és, junt amb el Sistema Endocrí, el rector i coordinador de totes les activitats, conscients i inconscients de l’organisme, consta del sistema nerviós centrall (encèfal i medul·la espinal), els nervis i el sistema vegetatiu o autònom.
L’encèfal és la massa nerviosa continguda dins del crani. Està envoltada per les meninges, que són tres membranes anomenades: duramàter, piamàter i aracnoides. L’encèfal consta de tres parts més voluminoses: cervell, cerebel i bulb raquidi, i altres més xicotetes: el diencèfal, amb l’hipotàlem (en connexió amb la hipòfisi del Sistema Endocrí) i el mesencèfal amb els tubèrculs quadrigèmins. En el seu interior hi ha ventricles cerebrals plens de líquid cefaloraquidi.
| Parts del tub neural | Llum del tub | Parets del tub | ||
|---|---|---|---|---|
| Encèfal | Cervell | Telencèfal | Ventricles I i II |
|
| Diencèfal | Ventricle III |
|
||
| Mesencèfal | Acueducte de Silvio |
|
||
| Metencèfal | Ventricle IV |
|
||
| Mielencèfal |
|
|||
| Medul·la espinal | Epéndimo |
|
||
És la part més important, està format per la substància grisa (per fora, formada per cossos neuronals) i la substància blanca (per dins, formada per feixos d’àxons). La seua superfície no és llisa, sinó que tens unes arrugues o ixents anomenats circumvolucions; i uns solcs denominats cissures, les més notables són anomenades les cissures de Silvio i de Rolando. Està dividit incompletament per un clavill en dos parts, anomenats hemisferis cerebrals, units pel cos callós. En els hemisferis es distingixen zones denominades lòbuls, que porten el nom de l’os en què es troben en contacte (frontal, parietal...). Pesa uns 1.200 gr.
L’hemisferi esquerre controla les funcions lògiques. És analític i verbal, fragmentari i seqüencial. Controla la mà dreta, l’habilitat numèrica, el llenguatge i el pensament racional, l’escriptura i la lectura.
L’hemisferi dret reconeix imatges. Controla les facultats artístiques i la sensibilitat espacial. Processa la informació de manera global i simultània. Controla la mà esquerra, la imaginació i les emocions.
Dins de les seues principals funcions estan les de controlar i regular el funcionament dels altres centres nerviosos, també en ell es reben les sensacions i s’elaboren les respostes conscients a les dites situacions. És l’òrgan de les facultats intel·lectuals: atenció, memòria, intel·ligència ... etc.
Esta situat darrere del cervell i és més xicotet (120 gr.); té forma d’una palometa amb les ales esteses. Consta de tres parts: Dos hemisferis cerebel·losos i el cos vermiforme. Per fora té substància grisa i en l’interior substància blanca, esta presenta una forma arborescent pel que s’anomena l’arbre de la vida. És el centre coordinador dels moviments: Coordina els moviments dels músculs al caminar i realitzar altres activitats motores.
És la continuació de la medul·la que es fa més grossa a l’entrar en el crani. Regula el funcionament del cor i dels músculs respiratoris, a més dels moviments de la masticació, la tos, l’esternut, el vòmit ... etc. Per això una lesió en el bulb produïx la mort instantània per aturada cardiorespiratòria irreversible.
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancada dins de la columna vertebral. En ell la substància grisa està en l’interior, rodejada per substància blanca. La seua funció més important és conduir, per mitjà dels nervis que està formada, el corrent nerviós que conduïx les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos que porta les respostes del cervell als músculs.
Daniel Tomás Puig. IES Abastos, ValènciaTornar a l'índex de 1r Batxillerat
Este obra está bajo una licencia de
CreativeCommons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0
Internacional.