Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunidat Valenciana
Convocatòria: Setembre de 1998
Modalitat: LOGSE - Arts i Humanitats i Ciències Socials
Exercici: 2n Exercici
Assignatura: Història de l'Art
Obligatorietat: Opció d'arts i Opcional en l'Opció d'Humanitats i en altres
Durada: 90 minuts
Barem: L'alumne /a d'elegir un exercici (A o B) complet dels dos que s'hi plantegen

Exercici A

Figura 1

Exercici A. Figura 1

Text

I una mirada al client. L'artista se sent sol·licitat per persones enteses, per autèntiques connaiseseurs, entre els quals destaca el rei, Felip IV. Som en el segon Segle d'Or d'Espanya. En tota Europa domina l'art cortesà. En el camp del mecenatge i del col·leccionisme la nació manté un altíssim nivell: l'època de Felip IV marca, sens dubte, la plenamar. És precisament el període en què l'artista entaula la batalla de la seua sobirania. Encara que siga tòpic, cal fer de Velázquez arquetip del nou artista: cortesà, cavaller, hidalgo, pagat pródigament, amic de lletraferits i enaltit pels lletrafetits. Del rei, servidor i amic: i el monarca, tan amic que li perdona els retards i baixa al seu taller a veure'l com treballa.

J.J.Martin González.El artista en la sociedad española del siglo XVII. Madrid 1993

Preguntes

  1. Analitzeu la composició d'aquest quadre.
  2. Establiu la relació existent entre patró i artista en aquest cas.

Figura 2

Exercici A. Figura 2

Text

El 1503, i per encàrrec dels Reis Catòlics, patrons de la Basílica contigua. Bramante aconseguí condensar en el templet de San Pietro i Montorio no sols l'esquema del seu missatge personal, sinó un expressiu i perfecte manifest del classicisme cincenista. [...] havia ideat Bramante un pati circular amb columnes que, per contrast, potenciaven la monumentalitat del templet. El pati que avui l'envolta, proper a les dependències de l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma, no és circular sinó rectangular, però la síntesi d'un esquema hel·lenicoroma, amb el seu significat crisrià, és tan equilibrada i vigorosa, malgrat la menudesa de l'escala, que el templet té la monumentalitat afirmativa d'un monument únic de l'arquitectura i s'erigeix en el símbol més pur del llenguatge clàssic."

J. Hernández Perera. El Cinquecento italiano en historia universal del arte. Madrid, 1990

Preguntes

  1. Descriu aquesta construcció
  2. De quina manera aquesta obra es constitueix en símbol de l'arquitectura renaixentista?

Exercici B

Figura 1

Exercici B. Figura 1

Text

L'impressionisme, que va contrivuir tan generosament a alliberar el món de l'art del despotisme d'una tradició mal entesa, avui dia pot ocupar un lloc entre les grans tradicions. Com totes les tradicions, a vegades serà rebutjat, perquè més tard torne a ser descobert; tan aviat quedarà abandonat, com es convertirà en factor vital en noves temptatives. Serà tan admirat com combatut, però mai no podrà ser ignorat."

J. Rewald. Historia del impresionismo, Barcelona, 1994

Preguntes

  1. Què enteneu per impressionisme?
  2. Analitzeu el paper que té el públic en la recepció d'una obra artística.

Figura 2

Exercici B. Figura 2

Text

Probablement durant l'edat mitjana hom acomodara el sultà al mirador de Daraxa, que sobresortia de la sala de les Finestres i es projectava sobre el pati del mateix nom. Una inscripció ho aclama com el seu adorn principal: la pupil·la d'un ull que contempla el paisatge. Aquest gabinet perfumat representa el clímax sensual de l'Alhambra: els artesans nazarís que el van dissenyar hi van reservar els seus models més complicats tant de ceràmica com d'estuc. "

J. Dickie,"Los palacios de la Alhambra", Al - Andalus, Madrid-Nova York, 1992

Preguntes

  1. Quins temes i quines tècniques s'utiltzen en les arts decoratives musulmanes?
  2. Destaqueu la concepció estètica de l'art musulmà a partir d'aquesta figura.

Última modificació d'aquesta pàgina: 24 de febrer de 2004