Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

L'art realitzat per la monarquia àstur durant els segles VIII al X (...) que (...) se sol incloure en l'òrbita carolíngia, és, tanmateix, diferent: els símbols monumentals d'aquesta monarquia (capella palatina, aula règia i panteó) responien a una tradició romana (...) amb modificacions pròpies substancials d'un art provincial amb prototips arquitectònics clarament distints als de l'art àulic constantinià, les basíliques asturianes eren un transsumpte fidel de les hispanovisigodes.

Bango, Isidro. Historia del Arte. Madrid, 1996.

...Quina forma tan ràpida de comprendre l'objecte i quina pinzellada tan curiosa! És cert que és molt curta, però quines indicacions tan precises permet! (...) allò que els unifica com a grup i que els dóna una força com a col·lectiu, en una època com la nostra en la qual assistim a una proliferació tal de tendències, és la seua voluntat de no buscar una factura molt llisa i acabada, sinó sentir-se satisfet amb l'efecte de conjunt. Una vegada que han reflectit la impressió donen per acabat el seu treball. (...) Si algú vol definir-los amb un mot únic, que represente les seues pretensions ha d'inventar una paraula nova: Impressionistes. Són impressionistes en el sentit que no pinten un paisatge, sinó la sensació que produeix aqueix paisatge.

Castagnary, J. Le siècle, 29 d'abril de 1874.

(...) Els problemes de les relacions entre ciència i pintura, els problemes de la tècnica, de la llum, de l'objectivisme en la transcripció pictòrica de la visió de la naturalesa tendeixen ara a substiuir, i ho aconsegueixen, els problemes de contingut que havien angoixat els artistes, tant realistes com romàntics. (...) El gran mèrit de l'impressionisme va ser haver situat l'artista en contacte directe amb la realitat y haver alliberat de tot residu acadèmic la potència del color, afavorint així una profunda renovació del llenguatge figuratiu..

De Micheli, M. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid, 1998.